dimarts, 20 de març del 2012

Jocs


Una vegada es cada bes que te donat era pensant en ella cada carícia era per a ella tot es per ella. Per mes que se que ai o sabrà. Ara em senc mal perquè sobre tot estic jugant amb tu i em faig mal a mi, intente no acceptar la realitat per en aquestos moments em decaic i no puc deixar de pensar en tu avui si e anat a Valencia a sigut per a vore’t però tu no has vingut, nomes volia escoltar la teva veu permès que se que tu no em miraries. No se si es veritat el que digueres o nomes era una forma de que et deixarà estar però era i es el que volia escoltar. En el blog anava a escriure però en ningú moment volia que anara per aquest camí, cada entrada va per tu. No hi ha dia que no m’arrepentixca dels meus actes, vaig pedre a una persona meravellosa nomes per culpa meva i es algo que mai oblidaré que jo vaig fer que m’odiares.

Duc ja casi dos mesos aguantant casi tot el que senc i m’està matant estic perdent les amigues per les mentides i me allunyat de la família per el mateix. Estic quedant-me sola per no poder oblidar-te.
No vuic seguir jugant amb tu se que en algú moment et cansaràs però no ho faig volent es totalment inconscient. Tinc que tallar tota relació amb tu per els dos, i perquè no se fins on podràs arribar. Ja son les 3 del mati i estic veient que m’espera una llarga nit de plors, un altra nit de tristesa perquè ja no estàs en la meva vida, perquè ja no soc jo la que t’escolta.

Realment no tinc paraules per a expressar el que senc se que estic sola en açò, però també se que es per la meva culpa que jo sola meu e guanyat.

Dos mesos desprès encara em desperte per els matins pensant que a sigut un mal son però no, es la realitat.
Casi totes les nits somnie en tu. Donaria el que fos per un abraçada teu nomes un abraçada, no demanaria mes però se que mai o aconseguiré que no vols saber res de mi i am tot el dret del mon. M’agradaria tornar a ser feliç però no puc, ara soc sols tristesa.

Diria mil coses mes però no aprofitaria per a res les meves paraules ja no tenen valor. 

dimecres, 14 de març del 2012

Mi vida es una mentira


Tengo que cambia mi vida no puede continuar así. Ahora mismo mi vida es una mentira para el resto pero sobre todo para mí, por no querer ver la realidad, querer justificar los actos injustificables y por no querer aceptar mis sentimientos. Cada mañana cuando me levanto no quiero ver como esta mi vida y por alguna razón hoy estoy más intranquila de lo normal.

Me gustaría que mi vida fuera otra, una más sencilla sin tantas mentiras, pudiendo decir quién soy y lo que siento sin después arrepentirme y sin miedo. Pero no me ha tocado vivir esta, hay gente que me dice que no es tan malo, pero para mí no es tan sencillo. Aunque ya haga más de un año que acepte mis sentimientos, ahora estoy igual que antes de aceptarlo porque ahora lo que escondo es mi amor. Odio sentir que hay algo dentro mío que desea salir, que me pide a gritos que cuando te vea me acerque y te diga lo que siento por ti, pero sé que no servirá para nada solo para que después yo me avergüence de mis actos. He vuelto a las noches llorando a las ganas de estar sola para poder pensar, para pasármelo mal. Me siento sola en un gran planeta, y eso porque sé que no podre darte un abrazo y decirte te quiero. Esto es solo un poco de lo que siento y me gustaría poder conseguirle una solución. Y es lo más sencillo de todo lo que tengo dentro. Puede que algún día siga con esta entrada o puede que consiga solucionar todo antes de que pueda volver a escribir.