Una vegada es
cada bes que te donat era pensant en ella cada carícia era per a ella tot es
per ella. Per mes que se que ai o sabrà. Ara em senc mal perquè sobre tot estic
jugant amb tu i em faig mal a mi, intente no acceptar la realitat per en
aquestos moments em decaic i no puc deixar de pensar en tu avui si e anat a Valencia
a sigut per a vore’t però tu no has vingut, nomes volia escoltar la teva veu permès
que se que tu no em miraries. No se si es veritat el que digueres o nomes era
una forma de que et deixarà estar però era i es el que volia escoltar. En el
blog anava a escriure però en ningú moment volia que anara per aquest camí,
cada entrada va per tu. No hi ha dia que no m’arrepentixca dels meus actes,
vaig pedre a una persona meravellosa nomes per culpa meva i es algo que mai oblidaré
que jo vaig fer que m’odiares.
Duc ja casi dos
mesos aguantant casi tot el que senc i m’està matant estic perdent les amigues
per les mentides i me allunyat de la família per el mateix. Estic quedant-me
sola per no poder oblidar-te.
No vuic seguir
jugant amb tu se que en algú moment et cansaràs però no ho faig volent es
totalment inconscient. Tinc que tallar tota relació amb tu per els dos, i perquè
no se fins on podràs arribar. Ja son les 3 del mati i estic veient que m’espera
una llarga nit de plors, un altra nit de tristesa perquè ja no estàs en la meva
vida, perquè ja no soc jo la que t’escolta.
Realment no tinc
paraules per a expressar el que senc se que estic sola en açò, però també se
que es per la meva culpa que jo sola meu e guanyat.
Dos mesos desprès
encara em desperte per els matins pensant que a sigut un mal son però no, es la
realitat.
Casi totes les
nits somnie en tu. Donaria el que fos per un abraçada teu nomes un abraçada, no
demanaria mes però se que mai o aconseguiré que no vols saber res de mi i am
tot el dret del mon. M’agradaria tornar a ser feliç però no puc, ara soc sols
tristesa.
Diria mil coses
mes però no aprofitaria per a res les meves paraules ja no tenen valor.