Quant mes vuic a una persona mes mal acabe fent-li, no es la primera vegada que ho faig però aquesta vegada a sigut injust per a les dos. y damunt donant-me conter que el meu ex a eixit la mar de be, si ell a perdut a dos amigues però se que li dona igual, m’entres tant jo e perdut al que a sigut el meu millor amic, a la persona en la que mes e confiat mai i a tu la persona a la que estime i que dos setmanes desprès continue pensant el mateix, que m'arrepentixc de haver fet que teu passes mal, m'agradaria que les coses ageren sigut d'un altra manera, perquè per davant de tot jo no soc tan culpable com se me pinta, se quina es la meva part de culpa i la asumisc però les mentides, son mentides.

duc dos setmanes que me senc a soles, sense ningú (permès que tinga als amics al meu costat, em faltes tu), eixa il·lusió que tenia per parlar amb tu tots els dies, per poder vore’ns, per estar en tu. 

em vas demanar que passarà de tu i estic intentant-ho però i a vegades que em resulta impossible, perquè m'importes de veritat i desde fa molt de temps es exina. si agera sabut com aniria açò, agera actuat fa molt de temps per a que no passarà però esperava que ell no fora tan imbecil de fer el que a fer.