De veres vols fer-me tant de mal. t'agrada pensar el que estic patint. Despres de açò mas deixat sense paraules i damunt el que em faltaba avui es que ma mare em preguntarà per tu i em pegarà la bronca. 

En ningun moment e fet res a amagades, perquè si no agera volgut que sapieres que et seguia en twitter no t’agerà comentat mai.

Em fa mal que et vaig fer una promesa que et penses que e trencat, ara un mes desprès continue dient el mateix que aquell dissabte que et vaig enganyar una volta però ahi es va quedar. 

La gent ja em diu que t'oblide però per alguna extranya raó, no puc. 

Ara mateix lo únic que me aportes es dolor, ràbia i moltes llàgrimes. Però aixina i tot estic ací pensant en tu desitjant que tot fora de un altra forma. 

em vas dir que les terceres oportunitats hi havia que treballar-se-les però no mas donat ni una mínima possibilitat i aixina i tot o e intentat. Perquè un mes desprès continue estimant-te, desprès de tot el que a passat, tot el que llegit, tot.